Intervenció del president a l'acte de signatura del Pacte Nacional per a la Recerca

21.10.2008
 

Vull començar aquestes paraules expressant el meu agraïment a tothom qui ha participat en el procés que ens ha dut fins aquest moment. Fins a la signatura del Pacte Nacional per a la Recerca.

Molt especialment, vull reconèixer el treball del comitè d'experts al que ha fet referència el conseller Huguet, pel conjunt de recomanacions que van servir de base per a la proposta del govern.

A la majoria d'agents acadèmics, empresarials i econòmics i també sindicals, (encara que no de manera completa) que han fet les seves aportacions i han expressat el seu compromís.

A les forces polítiques que, en una gran majoria, també hi han fet aportacions. I, sobretot perquè han entès, des del primer moment, que hi ha acords de país que s'han d'aconseguir costi el que costi. Que el cost de no aconseguir-los seria immensament car.

Són acords que poden admetre moltes discussions i matisos, però que la seva transcendència és realment indiscutible. I, naturalment, els membres del Govern han actuat amb plena consciència del que el país s'hi juga i, per tant, de la importància d'aconseguir el consens més ampli possible.

A tots, doncs, gràcies per haver treballat durant aquests mesos pensant en el futur del nostre país. Pensant en un futur diferent i millor per a Catalunya. Perquè d'un bon pacte, acordat amb un ampli consens, amb uns objectius clars, concretat en actuacions precises i amb el finançament adequat, se'n desprèn un full de ruta que pot i ha de guiar el devenir socioeconòmic de Catalunya. I així s'ha fet en aquesta ocasió.

Aquest pacte neix d'una voluntat política. De la voluntat de fonamentar aspectes essencials per al futur del nostre país sobre unes bases compartides. Compartides entre les forces polítiques del govern i la principal força de l'oposició parlamentària.

No podem sotmetre els pilars bàsics de l'esdevenir d'un país (i la Recerca i la Innovació ho són, clarament) a l'eventualitat dels canvis de majoria política o de composició del govern. Hi ha coses que és millor que costin una mica més d'aconseguir i que després costi molt de canviar, o que, simplement, no faci falta canviar-les, perquè constitueixen els fonaments del progrés d'una societat. Unes bases compartides entre l'administració i el sistema universitari, els centres d'excel.lència i d'investigació. Perquè la continuïtat és bàsica en la recerca.

I compartides també entre els poders públics i el conjunt d'agents del món econòmic, empresarial i sindical, perquè sense aquesta complicitat, el talent i l'excel.lència molt difícilment poden emergir.

A tots els agraeixo, doncs, que hagin volgut participar de manera activa (críticament activa quan ho han considerat convenient) en aquest acord que, responent a una voluntat política, és, com els deia, fruit d'una visió de la Catalunya d'avui. Dels seus punts forts i també de les seves debilitats. Perquè té bona part de raó, el conseller Huguet, quan afirmava que, moltes vegades, pequem tant de voler ocultar les nostres febleses com de no saber explicar o explicitar les nostres fortaleses. (Entre parèntesi: Catalunya és, ja avui, entre els millors en alguns camps. Alguns dels investigadors o innovadors més ben considerats a nivell internacional són fills o ciutadans de Catalunya. Tanco el parèntesi).

El Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació que acabem de signar arriba després d'un treball de reflexió i d'un procés participatiu. I constitueix un instrument de consens per guiar el futur de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació a Catalunya, els propers deu anys.

El Pacte defineix una estratègia, exigeix un compromís i requereix una inversió. En primer lloc defineix una estratègia per aconseguir que Catalunya reforci el seu paper de lideratge a Espanya i assoleixi un lloc destacat a Europa i en el món.

La nostra tradicional força industrial està obligada a evolucionar, el nostre model productiu està obligat a canviar. Si no, difícilment ens en sortirem. El pacte pretén fomentar un nou model de progrés socioeconòmic per al nostre país. Un model que té les seves bases en l'educació, en l'estímul al talent, en la recerca i en la innovació.

La recerca i la innovació han de ser la palanca de canvi del nostre sistema productiu i el nostre ancoratge per a retenir i incorporar el millor talent europeu i mundial.

Els territoris competitius del futur seran aquells que puguin combinar talent i tecnologia en un entorn natural, social i humà de qualitat. I Catalunya vol ser un d'aquests territoris.

Si Catalunya, al segle XIX i la primera meitat del XX, va ser la fàbrica d'Espanya, en els propers anys volem que sigui el país del talent i del coneixement. El talent ha de ser el nostre motor. Si no ho aconseguíssim, el nostre futur en el món global seria molt més complicat. Però estem en condicions d'aconseguir-ho i a partir d'ara, a més, tenim una eina immillorable.

En segon lloc, el Pacte exigeix un compromís social, polític i institucional; un compromís de preservar el full de ruta que se'n desprèn, dels avatars conjunturals. Això no és altra cosa que un compromís amb el futur del país. Un compromís amb el talent i l'excel.lència que ha d'abraçar, des de l'inici de la vida escolar fins als centres de recerca més qualificats.

I, finalment, el pacte requereix una inversió que, essent conseqüents amb el que acabo de dir, s'ha d'orientar i aplicar de manera estratègica i s'ha de fer sobre la base d'un compromís que obliga tothom: l'administració europea, espanyola i catalana (tant a nivell nacional com local), l'empresa i la Universitat.

Avui, a Catalunya, s'inverteix l'equivalent al 1,42 % del PIB, (en dades del 2006, les últimes que tenim). Com vostès saben el nostre objectiu, fixat al Pla de Govern, és d'arribar al 2 %, el 2010, ambiciós a més amb les circumstàncies econòmiques que tenim. I el Pacte Nacional fixa l'objectiu del 3 % del PIB per al 2017.

La Generalitat assumeix el compromís i la responsabilitat de vehicular una part important dels recursos que, en els propers anys, el Pacte Nacional exigirà, perquè els objectius fixats siguin viables i s'aconsegueixin. Però el compromís obliga, econòmicament, tothom. Perquè no s'arribarà als objectius assenyalats i expressats al Pacte si no interioritzem, tots plegats, que la Recerca ja no és un esforç addicional a fer quan sigui possible.

La inversió en R+D+i és i ha de ser consubstancial i imprescindible en qualsevol organització. I l'han de dur a terme els països, les organitzacions, les empreses, els centres de recerca, les universitats, etc. si volen créixer de manera sostinguda i sostenible i no volen perdre posicions.

Fa unes setmanes, al Debat de Política General vaig fer una crida en aquest sentit. Vaig dir que la crisi econòmica comportarà moments de dificultat, més encara que els que hem viscut fins ara, que exigirà sacrificis, que ens caldrà un esforç col.lectiu. Vaig apel.lar als valors que, com a societat, sempre ens han caracteritzat: treball, tenacitat, determinació, creativitat...

També vaig dir que la crisi té unes urgències que cal atendre, però ofereix unes possibilitats que cal saber aprofitar. Crec que un acte com aquest d'avui va en la direcció correcta. Perquè demostra que, en moments de dificultat, tots, govern i oposició, poders públics i iniciativa privada, universitat i empresa, sabem donar una resposta a l'alçada del que les circumstàncies exigeixen i el país espera de nosaltres.

Insisteixo en el que els deia fa un moment: el futur (la societat del futur, la Catalunya del futur) ens exigirà talent i excel.lència. El pacte que acabem de signar, si fem les coses bé, acostarà Catalunya cap a aquest futur. Per tant, en aquest sentit, a tots, novament, moltes gràcies per la seva dedicació i pel seu compromís amb el pacte que acabem de signar.

Font: Presidència de la Generalitat