ENTREVISTA  PRESIDENT MONTILLA A  CATALUNYA  RADIO

30-6-10

Fuentes: Quin es el pla B?
President: El pla B és en primer lloc fer el que estem fent, mostrar el rebuig a contingut de la sentència, a l’actuació del TC a quest TC, amb la composició que avui. És el mostrar que, jo crec, que els demòcrates que defensem l’estat de dret és que les sentencies s’acaten malgrat que no es comparteixen, com és en aquest cas. I després caldrà tractar de sumar forces, fer convergir esforços per una resposta el més unitària possible per a que pugui prevaldre el contingut del que va aprovar el poble de Catalunya

F: acatar no vol dir acceptar?
P: Acceptar no vol dir compartir. I vol dir que utilitzant els mecanismes que ens dona l’estat de dret es tracta de refer el pacte estatutari per aconseguir, després d’analitzar la sentència que encara no tenim, els objectius que preveia l’Estatut

F: Alguns articles es poden aconseguir pel 150.2, peix al cove, alguns diuen que per això no calia l’Estatut
P: Pels que diuen aquest procés no ha valgut la pena, jo crec que sí, malgrat aquesta sentència i la retallada la immensa major part de l’Estatut és constitucional i comporta un avenç respecte l’anterior, en reconeixement nacional, en avenç competencial, en millora de recursos i millora dels instruments que tenim per defensar els nostres interessos. Malgrat aquestes limitacions que introdueix la sentència, l’Estatut és millor instrument fins i tot amb la sentència, que el que teníem abans, sen dubte. Això de que no valgut la pena l’esforç.. ha valgut la pena, el que passa és que haurem de continuar.

F: Avui, després de la sentència, els estatuts aragonès i valencià etc que tenen articles iguals tenen una situació de privilegi...
P: Això no és ben bé així, és en teoria, però en el moment en que es desenvolupi això, qualsevol Estaut no és d’aplicació directa, s’expressa amb el desplegament de lleis i quan ho facin aquestes seran inviables, evidentment que afecta, afecta la resta de estatuts

F: Hi ha qui diu que la immersió lingüística es veu afectada, perquè algú pot presentar un recurs dient que volen educar els fills en castellà
P: Això no es així, caldrà tenir la sentència, però les informacions que jo tinc no son així, no cal minimitzar l’impacte de la sentencia però no cal alarmar i extorsionar sobre la base de informacions que en aquests moments.... (Fuentes: el n que sabem és que la sentència diu que la educació en català no impedeix fer-ho també en castellà)… Això ja ho deia l’ordenament nostre vigent, això ja ho possibilitava l’Estatut que varem aprovar, no és una correcció del tribunal, el que no farem és dir a l’Estatut coses diferents a les que deia. Aquesta possibilitat que ha estat discutida al Parlament és un dret que està garantit, estava garantit per l’Estatut que va votar el poble (F: Però el sistema d’educació deia que vol educar el fill en castellà) Jo li puc dir que en aquest tema no hi ha canvis en el sistema que consagra el Estatut i la LEC

F: Quines son les retallades?
P: Les retallades són les inconstitucionalitats però després cal veure què diuen les interpretatives, però les interpretatives no deixen de ser... el que diu ele TC és que és constitucional però s’ha d’interpretar així, ho diu aquesta TC però dins d’un any o dos un altre TC potser fa una altra interpretació perquè la doctrina del TC és canviant.

F: Això vol dir que no pararan en l’intent de renovar el TC?
P: És que el TC s’ha de renovar, es el que toca, el que diu la llei. El que si que cau és els articles inconstitucionals, que hi ha un article complert i després 13 articles en els que hi ha en alguns una paraula i en altres una frase. Pràcticament la meitat d’aquest articles fan referència a l’apartat de justícia, caldrà veure com refem pel que fa al món de la justícia. Després hi ha altres que fan referència a la possibilitat de l’Estat de regular per bases i altres que fan referència al consell de garanties estatutàries i els seus informes vinculants o entre altres a l’exclusivitat del síndic de greuges

F: Sobre la retallada al capítol de la justícia, sembla que la única alternativa sigui buscar un acord per incloure-ho a la Llei Orgànica del Poder Judicial
P: Aquesta és una via. El que dic és que caldrà refer el pacte estatutari (això vol dir?) Miri, els que varem pactar un estatut amb un contingut hem de veure com refem el pacte per aconseguir el que diu l’Estatut utilitzant els instruments que ens dona l’Estat de dret, vostè acaba de citar un, una via que no vol dir la única

F: Això és anar per la porta del darrera? No acatar la sentència?
P: No, no no, no acatar seria situar-nos fora de la llei, aquí estem parlant d’utilitzar els mecanismes que té l’estat de dret, la modificació de les lleis, les lleis es poden modificar i això es una via

F: No és respectar l’Estaut sinó que és...
P: No, miri, és aconseguir tenir el que va votar le poble, no renunciar al que va votar..

F: Però no podem dir que això sigui l’Estatut perquè l’estatut ens l’acaben de retallar
P: l’Estatut ens acaben de retallar una part del Estatut però no la gran majoria. Que quedi una cosa clara, el PP ha fracassat en el seu intent de carregar-se l’Estatut, només cal veure els arguments que va fer servir, que l’estatut trencava Espanya, van organitzar una recollida de signatures...

F: Van dir que era una reforma de la constitució encoberta, i hi ha hagut uns retocs que han dit que si...
P: però van recorren 221 preceptes amb aquest argument i el TC no els ha donat raó, els ha donat la raó en una petitíssima part del que pretenien, per tant era una fal•làcia les raons que deien que tenien per fer els recurs, les raons eren unes altres, per aixó dic que el PP ha fracassat

F: però més enllà del PP que el que ha fet és crear una desigualtat perquè altres Estatut s de CCAA tenen aquests mateixos articles
P: Però no seran d’aplicació…

F: però fem autocrítica, quan vostès van aprovar l’Estatut sabien que podia passar això?
P: No ho sabíem fins que no es va instrumentalitzar per part del PP el recurs corresponent

F: Això vol dir que el text no aguantava un recurs?
P: Tot els textos son susceptibles de recurs, si fa un repàs de lleis aprovades pel Congrés o Senat que en el darrer any o dos han tingut articles declarats inconstitucionals, al TC es trobarà moltes... Avui el Congrés veu la llei de reforma de l’avortament. Aquí el tema és que per primera vegada el que toca és una Llei orgànica votada en referèndum

F: em parla de refer el pacte estatuari, parlant dels partits que formen part del pacte, ICV proposa referèndum?
P: Jo el que no proposaré és coses que no… quan es proposen coses s’ha de dir com pretens arribar a elles, com arribaràs (F: amb la llei de consultes) això no és possible, no és possible des del meu punt de vista, entre altres coses perquè requereix que l’Estat ho aprovi, l’Estat és qui autoritza la consulta

F: No hauríem de saber si l’Estat autoritza a dir que no volem aquest estatut?
P: i si diem que no volem aquest Estatut, amb què ens quedem? amb el del 78 que es més limitat? Siguem seriosos, el que proposen ha de dir amb qui i com s’aconseguiran, cap a on anem. Aquest estatut ha estat retallat, això es evident, no ho hem d’amagar, malgrat que la immensa majoria ha estat declarat constitucional i el PP ha perdut la batalla, ha guanyat una part que és que hi ha hagut sentència. La sentència té uns efectes en primer lloc emocionals i una primera reacció que és normal també que tingui un component emocional, d’emprenyament de insatisfacció, que es legítim, a mi mateix em passa, i després ha de tenir una reacció que ja de ser des de la base de analitzar la sentència que encara no tenim i després una reacció política de veure com recuperem alló que el poble va votar d’una manera ambiciosa però possibilista. A mi si em diuen que això no serà possible perquè no ens ho donaran... i altres coses que demanem si ens les donaran? Ens les donaran demà? El que no hem de fer es enredar a la gent abocar a camins que no porten enlloc, a carreró sense sortida (F: un referèndum seria un carreró sense sortida?) Entre altres coes perquè saps que no t’autoritzaran aquest referendum, per tant si que volem és que en siguin que no per queixar-nos, doncs si es una sortida, però una sortida que no soluciona res

F: Puigcercós diu que no acata la sentència
P: No sé què és acatar la sentència, què vol dir? Acatar és complir les lleis, les lleis es compleixen sempre.

F: Si s’acata la sentència i la sentència diu que ens hem de regir per Madrid no tindria sentit buscar una altra llei per aconseguir el que t’estan negant, no sé si es acatar o buscar la porta del darrera
P: És buscar els instru8ments que ens dona l’Estat de dret. Voler modificar les coses utilitzant els mecanismes de l’Estat de dret es totalment democràtica

F: Maragall va fer fora ERC , estem en una posició on la posició de ICV referèndum i ERC no acatar i vostè no està d’acord, en moment de crisi dins el govern?
P: No confonguem el govern amb les posicions dels partits, no és el mateix, especialment a pocs mesos de les eleccions. No és el mateix, si estiguéssim a... Ara el que caldrà veure és si som capaços de tenir una reacció unitària de resposta.

F: Si estiguéssim a mitja legislatura no ho hagués acceptat?
P: és que vostè avança conclusions, ara començarem converses amb tots per tractar que hi hagi una resposta unitària en els diferents camps, des de la resposta més de carrer a la més institucional i política. Després es obvi que a uns mesos de les eleccions cada partit tindrà la seva proposta a mig termini perquè estem al final de la legislatura i segurament hi haurà propostes diferents, amb això ja hi compto, hi va haver partits que no van votar l’estatut que els semblava insuficient, no voldrà que tinguem la mateixa visió uns i altres, el tema es que siguem capaços de concertar una resposta comuna a la sentència al marge dels qui puguin pensar que la via estatutària està esgotada... això és la seva opció.

F: La seva via?
P: La meva es refer el pacte estatutari i constitucional.

F: Això vol dir que el seu gran eix de campanya aconseguir el 100% estatut?
P: El gran eix de campanya serà això i altres coses perquè a molts ciutadans del carrer que ens escolten els preocupa l’estatut i l’autogovern, però també altres coses, la crisi, educació, sistema de salut, infraestructures, competitivitat, i segurament tampoc tindrem propostes coincidents aquí, ja ho hem vist, ara passen desapercebudes coses, però el govern ahir va prendre acords, la llei de reforma del tram autonòmic del IRPF el va aprovar ahir el Govern, la política fiscal no és menor. També incrementar els recursos per poder capitalitzar pimes, aprvar la llei de protecció civil

F: En això es posen d’acord, però davant una sentencia sobta que els 3 no defensin la mateixa manera?
P: Es normal si sobre l’Estatut ja varem tenir posicions diferents. És com quan em diuen al Parlament ‘vostè està governant amb independentistes els dic, ho ha descobert avui?’ Perquè si ho descobreix avui es preocupant, el govern parla pels seus actes

F: CiU demana eleccions el més d’hora possible a la tardor..
P: Això es competència meva, ho diu l’estaut i suposo que ell està d’acord i evidentment les eleccions seran a la tardor, no poden fer-se ni abans ni després.

F: Entén l’argument de Mas?
P: No es tracta ara de discutir si és una setmana abans o després, les eleccions ja no s’avancen, és que no es podrien ja ni avançar, es celebraran a la tardor, si algú creu que jo esgotaré fins l’últim dia es que tampoc em coneix. (F: això vol dir no seran 1 de novembre?) Jo he dit el que he dit, el últim dia va fins al 15 de desembre. Que ningú pensi que esgotaré fins el darrer dia, les faré quan pensi que son bones pels interessos del pais, no en els meus ni de Mas, en els interesso del país

F: Què marca l’interés del país?
P: El que siguem capaços que hi hagi una resposta per refer el pacte estatutari i per treballar amb rigor per superar la crisi econòmica, amb això treballem però és una feina que després de les eleccions estarà a l’agenda de qualsevol govern, d’un govern que, he vist que diuen ‘no, Catalunya necessita un govern fort’, per què no diu un govern de CiU? Un govern fort amb qui? Amb el PP? està pensant en un govern que no sigui exclusivament de CiU. Un govern que tingui les idees clares, que sàpiga cap a on vol portar el país

F: Vostè on el vol portar?
P: A assolir allò que el poble de Catalunya va votar que és un autogovern fort, no el vull portar a carrerons sense sortida que generin més frustració, cap a paranys, el Estatut no ho era la prova é que va assolir un ampli a consens...

F: Ha parlat amb ZP?
P: Si, he parlat amb ell

F: Hi ha dia per la reunió ?
P: No, he dit que demanaré la reunió quan hagi llegit la sentencia, si he parlat amb ell

F: Com ha valorat la sentencia Zapatero?
P: S’ho haurà de preguntar a ell

F: Veus socialistes com Guerra?
P: No, Si que passarà, el que passa és que el primer que hauria de fer és parlar amb un cert coneixement de causa, tendran que acatar-la, qui ha dit que no? Jo no he dit no acatar, i CiU tampoc, la majoria de formacions parlen d’acatar-la, el 95% si, però hi ha un 5% que no és constitucional i no és una manifestació per anar a la sublevació sinó per mostrar el rebuig i l’enuig i això és perfectament legítim, la llibertat de manifestació també és constitucional. Hi ha la veu de Guerra però hi ha altres veus al socialisme que han esta més condescendents

F: Es aquesta la resposta que hem de donar? Manifestació i ple?
P: Aquesta és una de les respostes, això no se soluciona amb una resposta op dues, sinó amb un conjunt de respostes, una més ciutadana i amb component més emocional i polític, altres més component jurídic i altres més politiques i per això està el Parlament i Govern

F: Què pensa dir als partits avui?
P: No estaria bé que ho digués aquí

F: PP i C’s?
P: Jo crec que parlar amb ells... la cortesia parlamentaria és una obligació, no penso que calgui demonitzar a ningú malgrat que com vostè es pot imaginar amb el PP les grans diferències que jo tinc i precisament la valoració que faig de la seva actitud no es precisament positiva sinó el contrari, son els causants, sense el seu recurs no tindríem sentencia ni aquesta situació, això no cal oblidar-ho quan diuen que a Madrid tots son iguals no, hi ha els que va possibilitar el recurs i altres van aprovar el estiu i altres han batallat per aquesta sentencia i això té noms i cognoms i és el PP, això convé no oblidar-lo, jo no ho oblidaré

F: Com queda PP?
P: Com se senten, com a causants de una sentència, hi ha sentència perquè hi ha hagut un recurs, una operació per a inhabilitar un dels magistrats que podria no ser procliu a les tesis conservadores i persistent pressió per a que aquest TC sense canvis pogués condicionar i emetre sentencia això ho ha fet el PP i això mereixerà un judici sever a la història, perquè tot el contrari del que pensen això no ajuda a la unitat d’Espanya sinó va contra Espanya, aquesta sentencia va contra Catalunya però també i que no s’equivoquin, és una sentència que va contra Espanya, contra la única possible, que és la Espanya plural, la preconstitcunal, aquesta ha deixat d’existir

F: En el primer pacte del Tinell es excloïa pactar amb PP
P: Això no és així, recordo la cantarella de Acebes i Zaplana, utilitzaven una versió manipulada, el que deia el pacte és que cap de els foacions polítiques signants faria cap pacte que possibilites que el PP governés, cap pacte de govern amb el PP. Evidentment, jo no veig encara avui encara que no tingui vigència a cap dels partits que el va subscriure donant suport al PP per governar

F: Aquest pacte va esperonar PP?
P: No, sinó no s’haguessin inventat altres coses, no, això, l’Estatut, que trencava Espanya, que era un privilegi per Catalunya, només cal repassar les hemeroteques i tantes barbaritats com Espanya es trenca i que la sentència desmunta

F: Avui augmenta la desafecció amb la sentència?
P: Crec que si, segurament, respecte la política en general però també respecte aquesta Espanya unida per la que alguns diuen que treballen quan en realitat es que treballen es per a que sigui una Espanya enfrontada es el que han aconseguit amb la sentencia

F: Benach parla de crisi estat
P: Cadascú té la seva manera de expressar-se, es evident que estem davant d’un fet greu, molt greu, cadascú ho pot qualificar com vulgui, però el TC ho ha fet tenint la legalitat de la seva part, però és evident que el TC emet una sentència perquè la llei se’ls ho permet però els ha faltat visió de estat, no estaven només per fer complir les lleis, es un tribunal polititzat i per això era d’esperar més visió d’estat, no l’he trobat

F: Anirà a la manifestació el 10 de vjuliol?
P: Ja he dit que sí.