Discurs del president en l'acte d'inauguració del regadiu del Sistema Segarra-Garrigues

5.7.2009
 

Bon dia a tothom.

La història de Catalunya, d'aquí a molts anys, dirà que el 5 de juliol de 2009, el Canal Segarra-Garrigues va començar a complir la funció per la que va ser ideat fa més de 150 anys.

I que tal dia com avui, va rebre l'empenta decisiva el projecte de desenvolupament rural més important d'Europa, en molts anys.

Som, efectivament, davant d'una infraestructura cabdal per a la vida d'aquestes terres. Però som, també al davant d'una gran infraestructura de país. Davant d'una infraestructura irrenunciable de país. Una estructura de les que articulen, ajuden al desenvolupament i asseguren el futur de Catalunya.

Un país -el seu govern, els seus dirigents socials, econòmics i polítics- han de tenir, i en certs aspectes compartir, una idea clara de quines són les seves ambicions col.lectives, quines les seves possibilitats i quins els horitzons possibles i abastables.

Els governs han de saber cap on cal orientar els esforços, perquè la societat, tota ella, millori i progressi, en direcció a aquests horitzons. Les infraestructures formen part d'aquest full de ruta bàsic i essencial dels objectius del nostre país.

Parlo d'infraestructures de tot ordre, viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries, i també de telecomunicacions,energètiques i hidràuliques.

Perquè són les peces que configuren l'esquelet i l'estructura sobre la que el territori i la població viuen, es comuniquen, progressen,respiren i s'equilibren, en el present i en el futur.

Però hi ha infraestructures que, més enllà de la seva funció específica, són vitals per al desenvolupament territorial d'una àrea del país i que, al mateix temps, tenen efectes en el reequilibri econòmic i social del conjunt de Catalunya. Aquest és el cas del Segarra-Garrigues.

Aquesta infraestructura ho significa gairebé tot, per als 16.000 regants que en gaudiran directament, per a les seves famílies, per a més de setanta pobles i sis comarques.

Però és també, en un altre sentit, no menys important, una actuació, els efectes beneficiosos de la qual, han de percebre d'alguna manera els més de 7 milions d'habitants de Catalunya.

També per això, bàsicament, afirmem que avui entra en funcionament una gran infraestructura de Catalunya. Una gran obra de país.

Amb el regadiu d'aquestes primeres hectàrees de conreu, i les que es posaran en funcionament en els propers mesos, arribem al final d'un gran camí iniciat, com hem dit, fa més d'un segle i mig.

Que ha estat víctima dels avatars, les dificultats tècniques, els problemes econòmics, o la desatenció d'uns governs que no tenien o no mostraven interès per Catalunya. Per sort, les darreres dècades, aquesta situació va començar a canviar radicalment.

I avui el Canal comença a ser ja una realitat palpable i incontestable. Una realitat de grans dimensions quan estigui totalment finalitzat:

-El cost, 1.500 milions d'euros. Perquè ens en fem una idea: La mateixa proporció que la T1.

-L'abast. 45.000 hectàrees de concentració parcel.lària beneficiades directament. L'equivalent a una vegada i mitja la totalitat de la comarca del Pla d'Urgell.

-L'energia disponible. Una potència elèctrica instal.lada de 180 MegaWats; similar a la que tenen instal.lades totes les llars de la comarca del Segrià.

-L'ordenació del territori.- Els camins que s'hauran obert o arranjat en el conjunt del projecte, arribaran a 1.500 km. (Permetrien anar des de Ponts fins a Amsterdam).

-3.500 km de canonades. (com d'aquí a Moscou).

-17 estacions de bombament i 43 bases de regulació.

-I sobretot, insisteixo: molts milers de regants atesos i l'aigua de boca garantida directament per a molts milers de persones.

Des d'aquella idea pionera de fa un segle i mig fins aquesta realitat sòlida d'avui, són moltes les persones, els grups i institucions que han intervingut en aquest projecte.

Persones que van tenir un somni, persones que van dibuixar-lo damunt del mapa, geògrafs i enginyers que van planificar, detectar els obstacles i van trobar les solucions tècniques,... persones que van viure amb impotència i frustració la manca de recursos o voluntat política per tirar endavant...

Un cop més, som davant d'una gran empresa col.lectiva. Que mereix un reconeixement i gratitud també col.lectives. Però el país que va originar la idea, al Segle XIX, i el que la va treballar durant tot el Segle XX, ja no és el país d'avui. La nostra agricultura, la nostra societat, les nostres necessitats i expectatives són diferents.

Avui demanem i esperem d'aquesta gran infraestructura moltes més coses i molt més diverses del que li hauríem demanat fa cinquanta o setanta anys.

Avui hem de ser molt més exigents amb una iniciativa concebuda en el passat i ara executada, pensant sobretot en el nostre futur i el dels nostres fills.

Les interaccions entre home i natura, en cada context determinat fan evolucionar la fesomia del país i el seu paisatge. El nostre context d'avui, no és un context local i comarcal, ni tan sols nacional o estatal,... sinó que és un context europeu, en un món globalitzat.

No gaire lluny d'aquí Ros Roca o Taurus treballen per a tot el món, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, és un referent europeu i la influència de la Cooperativa de Guissona, s'estén per tot l'Estat.

L'aportació del conjunt de les comarques de Ponent a la internacionalització de la nostra indústria agroalimentària és d'una importància creixent.

L'àmbit del Segarra-Garrigues en particular, i de l'agricultura catalana, en general, no es pot sostreure a aquesta tendència.

Hem deixat enrere la imatge romàntica de la vida pagesa. La societat catalana ha incorporat el món rural en la modernitat.

La millora de les comunicacions iguala les oportunitats arreu del territori. Ciutadans ho som tots. Iguals en drets i deures, independentment de si vivim en un medi urbà o rural.

Trenta anys de democràcia, de treball institucional i de progrés social i econòmic han obrat aquest prodigi.

Volem que Catalunya creixi sobre un territori ordenat i treballat, orgullós del passat, però que es projecti cap al futur.

Volem un país que sàpiga aprofitar la riquesa natural d'aquestes comarques, però que, gràcies al treball i l'esforç transformador de la seva gent, en tregui el màxim de profit i benefici.

Per això estem treballant per a que aquest paisatge canviï, i ho faci en clau positiva. Mantenint i respectant uns determinats límits: Límits que ens imposem nosaltres mateixos, perquè responen a la nostra idea de país. Límits, també, que ens venen donats per la nostra pertinença a Europa.

Som el motor d'un gran país de la Unió Europea, i això implica, naturalment, uns beneficis i també unes obligacions.

Durant anys hem accedit als fons europeus, que només en el període entre 2000 i 2006, per exemple, han suposat al sector agrari català uns recursos que multipliquen per tres el cost total del projecte del Segarra-Garrigues.

Però també hi ha deures que cal acomplir i respectar, com l'aplicació de totes les directives i el seu desenvolupament.

Lògicament, el Govern s'ha de preocupar de fer tot el possible per que l'adaptació i aplicació d'aquestes directives sigui sempre que sigui beneficiosa per a Catalunya i els seus interessos.

Però el que no pot fer cap govern responsable és pretendre burlar la normativa comunitària.

Ho he dit en començar i ho repeteixo: el Canal Segarra-Garrigues és l'emblema del procés més gran de transformació territorial que es fa hores d'ara a Europa. És per això que les institucions europees es fixen tant en aquest projecte! És per això, també, que hem de fer les coses bé.

Per posar només un exemple diré que, a partir d'ara, cap indústria o activitat deixarà d'ubicar-se en aquest territori per manca de subministrament elèctric garantit i de qualitat. Ni per manca de dotació d'aigua, o de telecomunicacions.

Amb la posta en marxa del canal hem d'impulsar l'aposta estratègica perquè Catalunya, a més de ser en el mapa del mónper l'excel.lència en recerca biomèdica, hi estigui també per la qualitat de la seva agroindústria, i fer d'aquest sector un dels punts forts del desenvolupament de Catalunya.

Abans d'ahir vaig tenir el goig de participar a Guissona, en el 50è aniversari de la constitució de la seva Cooperativa. Aquella mateixa tarda, vaig acostar-me a la zona on encara estaven viusalguns dels incendis que aquesta setmana han assolat importants zones agrícoles d'aquesta part del país.I que han estat especialment virulents als Plans de Sió i aquí mateix, a Oliola.

A Guissona em vaig referir a la capacitat del Grup Empresarial sorgit de la Cooperativa per adaptar-se a les necessitats de la societat actual. Donant resposta a les demandes del mercat. Creant oportunitats, més necessàries que mai en període de crisi, preparant-nos per quan passi la crisi.

Aquest és el repte que la magnífica realitat del Canal Segarra-Garrigues ens posa al davant:

Els convido a demostrar que som capaços de respondre positivament a les oportunitats que ens ofereix aquesta gran infraestructura de regadiu.

I a fer-ho d'una manera oberta i generosa, sense por de canviar, d'evolucionar. Perquè serà la manera de treure'n, tots, i molt especialment els habitants d'aquestes comarques, el major rendiment.

I acabo. Donant les gràcies, sincerament, a tots els que, al llarg de tant de temps han treballat perquè aquest gran projecte de país, fos avui per fi una realitat esplèndida.

Moltes gràcies, per avançat, als qui han de treballar-hi durant els propers mesos, per completar les obres en curs.

Estic convençut que entre tots sabrem convertir aquest territori en un indret més pròsper i un dels motors de la nova economia catalana.

La memòria de tots aquells que un dia van somiar el Canal Segarra-Garrigues, avui ha estat homenatjada. I el futur de les generacions futures, més garantit.

Gràcies a tothom.

Font: Presidència de la Generalitat