Discurs del primer secretari davant del Consell Nacional del PSC

Barcelona, 2 d’octubre de 2010

Bon dia companys i companyes,

Avui és un dia important, el PSC elegirà els seus candidats a les eleccions del Parlament de Catalunya. Elegim un gran equip: proposem gent preparada, lluitadora, honesta, d’esquerres. Catalanistes, del primer a l’últim. Perquè catalanista és el partit, el conjunt del partit. Perquè aquest és un partit d’ampli espectre. Un partit plural, amb gent preparada, honesta, capacitada, amb mèrits. Els que van a la llista. I també molts d’altres que no van a la llista, però que també tenen els mèrits, la capacitat, la solvència i el compromís com molts que hi són. Ho vull assenyalar. Afortunadament en el nostre partit hi ha molta gent preparada, compromesa, amb experiència i que són un gran actiu. Per això no és fàcil fer les llistes, perquè hi ha més persones amb capacitat i mèrits que llocs a les llistes. Per tant, el meu reconeixement a les persones que hi són i també de manera molt especial a les que no hi són, tenint els mateixos mèrits.

Mireu, no pretenc avui parlar de les llistes, ni del programa. Vull parlar de com veig les coses i de com les sento.

Vaig venir als 16 anys a Catalunya. Allà on vaig néixer no hi havia les oportunitats per tirar endavant, m’estimava com molts de vosaltres la meva terra, i me l’estimo, però en aquell moment la meva família allà no tenia sortides, i vàrem venir a Catalunya.
Amigues i amics, vaig venir a buscar oportunitats, com molts altres en els anys 60 i 70 o com han fet altres en aquesta darrera dècada provinents d’arreu del món. I les vaig trobar, aquest és un dels motius pels quals m’estimo aquest país. Catalunya em va acollir, em va permetre prosperar. Per això he dit sempre que sóc català per elecció i catalanista i socialista per convicció, i és per aquest motiu que fa quatre anys vaig ser l’home més feliç quan em van nomenar president.

He treballat aquests quatre anys amb l’objectiu que aquesta terra, el nostre país, doni oportunitats a tothom. I vull treballar quatre anys més per a retornar al país tot el que el país m’ha donat.

Amigues i amics, mateixos drets, mateixos deures. Aquesta és la nostra norma de conducta també pel que fa a la immigració.
L’altre dia vaig estar amb grup de persones l’Àfrica negra. Vàrem estar debatent, vaig sortir content per la il•lusió que vaig percebre que tenen per contribuir també en la construcció del nostre país, i vaig veure encara més clar l’error en què cauen aquells que intenten separar els diferents.

Aquestes seran unes eleccions difícils, però estic preparat i estem preparats. Hi ha qui està disposat a fer el que sigui per guanyar vots, també utilitzant el tema de la immigració. Nosaltres no. Sabeu que hi ha partits que estan utilitzant la immigració electoralment, per exemple el PP, i em sembla miserable i irresponsable, i no podem permetre que guanyin, no podem permetre que enganyin a la gent. El problema no són els diferents, sinó els delinqüents. Hi ha qui té interès en perseguir els diferents i no els delinqüents. I amb aquests últims, amb els delinqüents el nostre partit serà implacable, que ningú ho dubti. Al marge del seu origen i de la seva condició social.

Aquests anys hem establert les bases per construir un país de primera. Ens vam presentar a les eleccions prometent fets. I les dades parlen per elles mateixes. Hem treballat molt, cada dia, cada hora... Feina, feina i més feina. Sé que de vegades no ens hem explicat prou, però és innegable que hem transformat el país, que l’hem posat al dia en tots els terrenys.

En el terreny de les infraestructures, per exemple, aquesta setmana vaig fer una visita a l’Ebre inaugurant un pont entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. Una infraestructura que canviarà la vida d’aquestes dues poblacions, de les seves relacions. Una obra que els governs conservadors de CiU havien negar. Deien que no era possible tècnicament i que nosaltres hem fet. I em recordava un company que allà, als peus del pont, abans de les legislatives de 2004 fèiem un acte. Jo era candidat, com recordareu. El tema fonamental de l’acte era la derogació del transvasament, que havia previst i fins i tot començat les obres. Era molt al començament de la campanya, i el company em recordava que totes les enquestes deien que perdíem. I després això no va ser així.

Ho dic pels que donen el partit ja per fet. Els que ja es veuen guanyadors i obliden una cosa molt important: que les eleccions encara no s’han celebrat. És més, encara no s’han ni convocat. Per tant, queda molt partit, i aquest partit, igual que el del 2004, malgrat el que diguin les enquestes, estic convençut que el guanyarem com recordaven els companys de l’Ebre.

També podríem parlar de l’educació, de la salut, dels serveis socials. Tenim l’obligació d’explicar-ho, començant pel president i després acabant per totes les persones que tenen responsabilitats i tots els militants del partit.

Volem continuar transformant aquest país, perquè no hem arribat encara allà on volíem allà on els catalans tenen dret que arribem tots plegats.

Crec que cal seguir treballant per Catalunya en la mateixa direcció, però amb renovada empenta. Amb la mateixa tenacitat, però amb més força. Amb la mateixa dedicació, però encara amb més ganes. I amb el mateix sentit de progrés, cohesió, i justícia social que impregnen el nostre projecte polític. Però encara més, molt més .

En aquest sentit, us demano ambició i coratge, i voluntat de continuar treballant pels catalans des de l’esquerra i des de el catalanisme integrador, perquè l’alternativa és la dreta de tota la vida, la de CiU, aquells que no van dubtar mai per donar el seu vot a José María Aznar, però que li van negar per dos cops a Zapatero.

El nostre país no pot tornar enrere. Els que es proclamen com l’opció del canvi, no són el canvi real. Són els d’abans, i són els mateixos. Només cal veure les cares: en Mas, en Puig, l’Espadaler, el Fernández Teixidó, la Núria de Gispert. Tots membres dels governs de Jordi Pujol. I aquests són el canvi? No són ni el recanvi! És tornar al passat, és canviar a pitjor, i això no podem permetre-ho.

Els que van ensorrar o ensopir Catalunya no poden presentar-se com els que la poden aixecar. Catalunya ja està dempeus i mira cap el futur amb confiança, malgrat els problemes, malgrat la consciència que té la majoria de la població dels problemes pels que estem passant. Però amb ganes de superar-los.

Companys i companyes,
jo no oblido d’on vinc, sé el que sóc, governo atenent els principis que em van ensenyar els meus pares, i representem a tots aquells que pensen que és possible un món millor, amb més justícia social, amb més llibertat, amb més oportunitats per a tots, amb més igualtat... Hem treballat per defensar els interessos de Catalunya, i crec que ho hem fet bé, us ho dic sincerament:

-l’Estatut ha estat possible pel compromís del PSC i dels progressistes i socialistes espanyols, si no, no hi hauria hagut Estatut -

-el finançament, el millor finançament que mai ha tingut Catalunya, ha arribat amb un Govern progressista, a Catalunya i a Espanya. No d’aquells que s’omplien la boca durant 23 anys dient que ells representaven millor Catalunya. els metges, els mossos, els mestres, els més de 250 equipaments nous cada any.

Mai el nostre país havia avançat tant des del punt de vista de les seves infraestructures, dels seus equipaments i de les seves polítiques socials. Això és indiscutible, incontestable. En aquest terreny segurament l’oposició no hi voldrà entrar.

I fins i tot ho qüestionen. Aquesta setmana el número tres de CiU es permetia criticar les inversions per poc previsores: “què és això de fer un hospital a Reus, o al Baix Llobregat, o un aeroport a Lleida...?” Aquestes coses les qüestionaven. El Mas no s’atreveix a fer-ho, això ho delega en el Felip Puig, perquè qüestioni aquestes actuacions, deixant clar que amb ells aquestes infraestructures no s’haurien fet perquè no són prioritàries per a ells.

El nostre compromís en aquest sentit és ferm, i crec que es tracta que tot el partit, el conjunt de la família socialista caminem en aquest mateix sentit. Avui tenim un país millor preparat per afrontar els reptes de present i de futur que el que teníem l’any 2003. Millor preparat, fins i tot l’economia. Les nostres empreses estan millor preparades malgrat la 6
crisi, perquè moltes han fet els deures. El país té millors infraestructures, millor formació.

I ho hem aconseguit a través d’un gran esforç inversor, mitjançant la priorització de les polítiques socials, d’acord amb els sectors econòmics i socials, perquè hem mirat de fer les coses amb diàleg, amb complicitat, amb els sindicats, amb els empresaris, amb el territori, i amb una aposta clara per l’equilibri territorial. Per això hem fet un aeroport a Lleida (CiU no l’hagués fet), i hospitals on ells han deixat clar que tampoc els haurien fet, perquè entre d’altres coses per a nosaltres l’equilibri social i l’equilibri territorial són dues coses que van unides, la cohesió territorial i la cohesió social.

N’hi ha molts que parlen del territori, però a l’hora de la veritat si repassem el que van fer al llarg dels 23 va ser exclusivament parlar, agitar els problemes que tenien aquests territoris, però no solucionar-los, no solucionar les mancances que hi havia. Som nosaltres els primers que ho hem abordat de manera seriosa. Amb paraules, però amb fets; amb compromisos però amb realitzacions -

També hem fet més que mai per l’autogovern del país, amb un acord de finançament històric, i amb el traspàs de competències molt importants que ja havia intentat CiU, però que no se n’havien sortit per la seva dependència del PP. Com la inspecció de treball o la gestió del servei de Rodalies, per citar un parell de les 19 competències que hem assumit al llarg d’aquest període.

Entre d’altres coses, això ha estat possible perquè nosaltres som gent de paraula, que compleix els seus compromisos, fidels al nostre compromís electoral de “Fets, no paraules”, tot i que també calen paraules per explicar els fets. Això també ho hem après. Perquè som treballadors i tenaços, i perquè som gent que fugim de la gesticulació, que deixem el teatre per als actors i les actrius, que posem sempre l’interès de 7 Catalunya per sobre d’interessos personals i de partit. Sempre ho hem fet, també és un dels signes distintius del PSC.

Tot ens ho hem guanyat a pols, amb esforç, i hem posat la nostra acció de Govern al servei dels ciutadans, amb un especial èmfasi en la defensa dels interessos dels treballadors, de les classes populars i dels sectors menys afavorits de la nostra societat.
Això ha guiat la nostra actuació, perquè convé tenir-ho present, tenir presents les nostres arrels i perquè hem de governar per a tothom, però no perdre de vista que hi ha uns sectors que si no els defensem nosaltres la dreta mai no ho farà: són els sectors més febles de la nostra societat, que han de ser presents en la nostra memòria, en el nostre discurs i en la nostra pràctica política.

Fer una Catalunya més forta i una societat més justa és l’objectiu del nostre programa polític, un projecte catalanista i federalista, de prosperitat econòmica i justícia social, basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social. I per tant, lluitant contra aquells que el que volen és trencar, dividir.

Les nostres prioritats en aquest període són:
o La defensa de l’autogovern, defensant íntegrament un Estatut que va votar el poble de Catalunya.

o L’impuls de l’Espanya plural i de l’Estat federal per la via del diàleg i l’acord. Des de la defensa amb fermesa de les nostres posicions i conviccions, però amb una cultura i unes posicions que són les que desitja la immensa majoria de la societat catalana: la entesa i la col•laboració. Defensa ferma dels nostres interessos, de les nostres posicions, dels nostres principis, però sobre la base del diàleg sempre constructiu. Des de la fermesa, però no buscant conflictes gratuïts, com fan, han fet i faran altres, ja ho veiem.

o Fer un país més fort, modern i competitiu

 -Infraestructures: malgrat alguns pensin que ja no cal fer-ne, el nostre país encara necessita infraestructures. I per això hem vetllat perquè es compleixi la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. L’Estat ha reduït les seves inversions, però la Disposició Addicional Tercera s’ha de complir. I les inversions de l’Estat a Catalunya continuaran, i les de la Generalitat, també han de continuar, perquè encara són necessàries.
-R + D + i: és apostar pel futur, per la competitivitat, per l’ocupació de qualitat.
-Educació
-Universitats més connectades amb les necessitats de les nostres empreses.
-Gestió òptima de l’aigua, l’energia i els residus. Per a nosaltres l’economia verda no és una moda, no és un eslògan, és una necessitat. L’hem d’aplicar de manera realista, però és absolutament necessària per modernitzar el nostre país, per lluitar contra el canvi climàtic, per estar implicats en unes estratègies que han de ser globals si no volem que el nostre medi es continuï deteriorant.
-Administració eficaç i eficient al servei de la ciutadania. I això depèn també de les nostres iniciatives i les nostres propostes. En aquest sentit en el programa electoral hi ha un bon grapat de propostes i de coses per fer. Algunes coses s’han fet, però en queden moltes per fer.

-Fer una societat més justa, millorant els serveis que tenim i fer-los sostenibles, perquè la millor garantia per mantenir i reforçar l’Estat del Benestar són algunes de les reformes que hem emprès. Alguns els volen reformar per liquidar l’Estat del Benestar, per reduir-lo al mínim. Nosaltres, per garantir la seva supervivència, per garantir la seva qualitat i la seva universalitat. I això val per a la salut, la dependència, les polítiques socials, per les polítiques relacionades amb l’educació i el suport a les famílies. Per a la immigració regulada i integrada, amb igualtat de drets i deures, per una cultura de qualitat a l’abast de tothom.

Amigues i amics,
no he oblidat mai d’on he vingut i com he arribat fins aquí. Hi ha gent que de vegades ho oblida. Amb molt esforç, com molts de vosaltres, amb la convicció que tot és possible si es treballa amb el convenciment que un món millor és possible. Per això molts de nosaltres vam començar a fer política. Quan fer política no era sinònim d’accedir a un càrrec ni molt menys.

Per això us demano que m’acompanyeu en aquest camí que ara encetem de cara a les eleccions d’aquí a dos mesos. Que m’acompanyeu en aquest viatge, que ho fem junts. Perquè com us deia al principi, avui és un dia important. Perquè avui aprovarem una llista per a guanyar. Una llista no per governar el partit a l’endemà de les eleccions, sinó una llista per governar Catalunya, per continuar governant Catalunya.

Us demano que m’acompanyeu en aquest viatge, que siguem els màxims possibles, que impliquem el màxim de ciutadania possible, que lluiteu, que treballeu amb la mateixa convicció que jo ho faré. Us ho puc assegurar.

La vida m’ha ensenyat que quan les coses es fan amb el màxim compromís, les coses surten bé, poden sortir bé.

Treballeu, treballem. Lluiteu, lluitarem. Perquè estic convençut, no ho dubteu, que guanyarem.

Moltes gràcies i bon dia.