Barcelona, 1940
Va néixer a Barcelona l'any 1940.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va ser degà de la seva facultat de Dret de 1990 a 1994. Director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Destacat militant clandestí antifranquista va ser membre de la nova Esquerra Universitària. Integrant-te del primer Comitè Executiu del FOC, raó per la qual va estar detingut i va ser comdemnat per un tribunal militar l’any 1963.
Diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions de 1980, va ocupar el càrrec de vicepresident de la cambra catalana de 1980 a 1988.
És senador per Barcelona des de 2000 i va ser vicepresident primer del Senat de 2000 a 2004.
Fou portaveu del grup parlamentari Entesa Catalana de Progrés fins l’any 2004.
Actualment és President del PSC, vicepresident del Senat, president de la Fundació Rafael Campalans i el màxim responsable socialista de l’Entesa Catalana de Progrés.
És autor de nombrosos llibres tant de Dret Constitucional com de pensament polític. Destaquem alguns d’aquests últims: El socialisme de la llibertat, Per un nou pacte social, Les arrels de les esquerres catalanes
