-¿Quina herència deixa José Montilla com a 128è president de la Generalitat?

-Miri, sempre he dit, abans de ser president i mentre ho he sigut, que quan un es preocupa del que dirà la gent o la història sobre ell és el moment d'anar-se'n. Mai m'he plantejat el que he fet en funció del que dirà la història.

-Però hi deu haver una part dels seus projectes dels quals estigui especialment satisfet.

-De tres, per exemple. Primer, hem consolidat i millorat l'autogovern, amb el millor finançament que ha tingut mai fins ara Catalunya. Segon, en uns moments de crisi i d'augment importantíssim de la població per l'arribada d'immigrants, hem mantingut la cohesió social, facilitant la integració. Finalment, hem preparat el país perquè pugui competir millor en el futur. Els fruits en educació, per exemple, ja s'han començat a veure en el recent Informe PISA. Encara més, imaginin en quin lloc estaríem en aquest informe si no fos per la immigració que hem hagut d'integrar aquests anys.

-¿Fins a quin punt és una herència sòlida, no subjecta als vaivens de les polítiques que pugui adoptar el nou Govern de la Generalitat?

-No poden desmuntar els hospitals, les autopistes, els quilòmetres de metro, però determinades polítiques socials, sí, especialment les que tenen relació amb els sectors més febles de la societat. Els nostres sistemes de salut, d'educació, de serveis socials i d'investigació es poden deteriorar si no es manté una aposta decidida per ells.

-¿S'emporta bons moments com a president a la memòria?

-Molts.

-¿I de dolents?

-Alguns. El pitjor, la mort de cinc bombers a Horta de Sant Joan.

-¿El va sorprendre que Artur Mas el critiqués per renunciar a la seva acta de diputat després de la derrota electoral? Va dir que ell no ho hauria fet.

-El seu i el meu no són casos que es puguin equiparar. Ni les circumstàncies personals ni polítiques són les mateixes. En qualsevol cas, és lliure d'expressar les seves opinions.

-Vostè va dir que no serà diputat per poder preparar millor el congrés de la successió al capdavant de la direcció del partit, i va puntualitzar que no pretén dirigir aquest procés. No obstant, tot seguit va decidir la presidència del grup parlamentari. ¿Per què Joaquim Nadal i no Montserrat Tura?

-¿I per què Tura i no Nadal?

-Tura era la número dos de la llista.

-Ser número dos per Barcelona no pressuposa ser el president del grup parlamentari. ¿Figura en cap manual? ¿No ho pot ser el primer de Lleida, Tarragona o Girona? Jo vaig proposar qui crec que té l'experiència, la solvència i la capacitat de fer equip, de fer pinya, de tenir el reconeixement i el suport del grup parlamentari. I crec que Nadal reuneix tots aquests requisits, sense demèrit de la resta dels diputats i diputades.

-Li consta el malestar de Tura.

-Em consta una certa contrarietat, i ho lamento, perquè és una gran dirigent i una persona molt capaç.

-¿Depèn del resultat de les eleccions municipals el nou lideratge al capdavant del PSC?

-No es tracta només de buscar un nou lideratge. Hem de reflexionar i refer el nostre projecte polític, i això exigirà també cares noves.

-¿Aquesta reflexió inclou la qüestió del grup parlamentari propi a Madrid?

-Aquest debat gaire nou no ho és. El sento des de l'any 1981. En qualsevol cas, quan celebrem el congrés els partidaris d'aquesta proposta la podran proposar i defensar. Els congressos estan per a això. Ara bé, crec que el problema del PSC no és tenir grup parlamentari o no. Si fos així de fàcil, ho resoldríem molt senzillament.

-¿Però necessiten revisar la relació amb el PSOE?

-Simplificar i dir que els problemes del PSC són el grup parlamentari o la relació amb el PSOE és una forma molt pobra d'afrontar els problemes que tenim.

-No obstant, a vegades, molt sovint aquests dies, sembla que el PSOE vol prendre les decisions que competeixen al PSC. Per exemple, amb la investidura de Mas.

-Sí. Alguns encara no han entès que el PSC és un partit sobirà i després els toca disculpar-se.

-Amb tot, hi ha gent que al cap de 30 anys encara no entén el paper del PSC a Madrid.

-Potser no ho hem sabut explicar bé, però sense el pes del PSC a Madrid no tindríem Estatut ni tampoc nou finançament. I, en canvi, sí que tindríem un Govern conservador a Espanya. Així de clar.

-¿Jordi Hereu serà candidat del PSC per Barcelona?

-Jordi Hereu serà el candidat del PSC si quan es convoqui el procés es presenta com a candidat i el partit l'avala. Així de clar. Jo no sóc qui elegeix els candidats. Quan es convoqui el procés, que serà pròximament, s'haurà de veure quants candidats es presenten i, en conseqüència, si hi ha primàries o no n'hi ha. Serà candidat qui guanyi les primàries o qui s'hagi postulat com a candidat i no tingui contendents. Es tracta simplement de respectar les normes existents.

-¿Aquestes normes tenen en compte els avisos que llancen les enquestes?

-Les enquestes cal tenir-les presents. Es tindran presents. No tanquem els ulls davant els estudis demoscòpics, però tampoc prenem les decisions només pels estudis demoscòpics. No ho hem fet mai.

-¿Per què les eleccions municipals li aniran al PSC millor que les autonòmiques?

-Perquè les municipals no són una sola elecció, sinó moltes eleccions. Cada municipi és un món, cada lideratge és diferent, i nosaltres creiem fermament en el govern de la proximitat.

-¿Quins són els objectius del consell nacional extraordinari que celebra avui el PSC?

-Analitzar les causes de la derrota per corregir els defectes i els errors que hi hagi hagut. No aquells que depenen del context internacional i de la crisi econòmica, però sí aquells que depenen més directament de nosaltres.

-Antoni Castells no va a les executives del partit però sí que expressa les seves queixes a la ràdio.

-No estic per jutjar comportaments individuals.

-Ernest Maragall vol portar el debat sobre el futur del partit més enllà de les portes del PSC.

-Ernest i els altres companys podran expressar les seves opinions davant el conjunt del partit, que sempre ha efectuat els seus debats en connexió amb la societat i en els terminis i per les vies de què democràticament ens hem dotat. Per ara sento més diagnòstics que propostes innovedores, però el procés encara no ha començat.

-¿Com ha de ser el seu substitut al capdavant del partit?

-Per arribar a ser el líder del PSC, el primer que necessites és que el partit confiï en tu i per a això és necessari pensar poc en tu mateix i molt en el projecte col·lectiu. Si no és així, difícilment podràs tenir el partit darrere.

-¿Facilitarà la investidura de Mas, almenys en la segona votació?

-El que farem serà escoltar el que digui el candidat. I llavors la direcció del partit prendrà una decisió. Al llarg de la campanya s'ha vist que hi ha diferències substancials entre la propostes de Mas i les nostres. No sé el que explicarà al Parlament, però és obvi que moltes de les qüestions que plantejava en campanya no les avalarem.

-¿On ha anat a parar el frenesí independentista que va precedir la campanya electoral del 28-N? ¿A CiU, en part?

- No crec que el frenesí independentista hagi desaparegut, el que passa és que era i és minoritari. Una part ha anat a parar a CiU, com a vot útil, i una altra s'ha repartit entre altres forces polítiques. En aquestes eleccions el vot nacionalista estava molt mobilitzat. Altres electorats, no, i la prova és que més del 40% dels electors es van quedar a casa.